dissabte, 16 de juliol de 2016

Un premi per a un poble que es transforma

Dilluns passat, una de les moltes actuacions de transformació i millora de l’espai públic que promou el nostre govern municipal, va rebre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una distinció molt important, el Premi Europeu a l’espai públic urbà 2016. L’actuació premiada, la millora del reg i de l’espai de les hortes de baix, competia amb altres 273 projectes de 33 països europeus i amb ciutats com Londres, Copenhaguen, Brussel·les o Estocolm. El premi el rebia tant l’Ajuntament, com a promotor de les millores, com l’equip d’arquitectes que ha realitzat el projecte de les hortes, Marta Serra, Elena Albareda i Jordi Calbetó. El jurat internacional optava pel nostre projecte posant en valor la connexió entre l’espai urbà i el natural, l’aprofitament del cicle de l’aigua termal i el sanejament del reg, i el treball participatiu i de memòria que ha comportat el projecte. Atès que aquest és un dels premis urbanístics de més prestigi, el projecte de Caldes viatjarà ara per tota Europa en una exposició itinerant, de manera que el premi, més enllà del reconeixement per la feina feta per l’ajuntament i per l’equip d’arquitectes, serà una nova oportunitat per donar a conèixer el nostre poble, i la seva transformació, a nivell internacional. 

Rebre un reconeixement europeu d’aquest tipus és tota una satisfacció pel Govern Municipal i per mi mateix, i crec que també ho hauria de ser per tot el poble. Estem intentant transformar Caldes precisament amb visió i mentalitat europea, relligant història, patrimoni, espai natural i espai urbà, reconquerint espais per la ciutadania i treballant per fer dels espais comuns llocs accessibles i més amables per a tothom. Segurament l’actuació de transformació urbana i natural més emblemàtica és el passeig de la riera, que enllaça amb les actuacions premiades  a les hortes. Però no és l’única, també podríem parlar de la plaça de l’Església i els seus entorns, el nou Font i Boet que aviat serà una realitat, l’aparcament i la nova plaça del sindicat que iniciarem a finals d’any o el projecte de nova plaça de la Font del Lleó que ja estem treballant. Dèiem fa poc més d’un any que volíem fer de Caldes el millor poble d’aquest nou país que volem veure néixer. De moment, Caldes i la seva transformació urbana ja compta amb un reconeixement europeu de prestigi. Gràcies  a tothom que ens ajuda a fer-ho possible. 

dilluns, 16 de maig de 2016

Seguirem millorant Caldes

El projecte d’un nou aparcament públic a la zona compresa entre el carrer Raval Canyelles, just darrere la Residència Santa Susanna, i l’actual aparcament del Sindicat, al costat de l’església, s’ha convertit en protagonista de debat polític al poble. La intenció del govern municipal de posar remei a la manca d’aparcament al centre del municipi, i de crear un nou espai públic de lleure a la façana de les hortes de baix, topa amb l’opinió contrària d’una plataforma que s’autonamena “Salvem les hortes” i de la resta de partits polítics representats al Consistori. Això darrer no és cap novetat per nosaltres: ens hem acostumat a impulsar els projectes de poble en solitari. Mentre l’oposició calcula com pot desgastar més al govern (un concepte certament limitat d’oposició) nosaltres seguim fent realitat la transformació del poble. També vàrem haver de tirar endavant en solitari el nou pont de les Cremades, i de rebutjar mocions que demanaven la paralització del projecte. Ara el resultat és ben evident. I el mateix acabarà passant amb aquest projecte.


Pel que fa a la Plataforma, estem encantats de que hi hagi debat sobre projectes concrets i de que es plantegin alternatives. Però el debat s’ha de fer sobre arguments sòlids i les alternatives han de ser raonables. Trobem a faltar tant una cosa com l’altra, especialment després d’haver assistit com a Govern als dos debats públics als quals la Plataforma ens ha convocat. En primer lloc, intentar acusar el nostre Govern de voler malmetre les hortes és del tot inconsistent. Els darrers anys hem invertit uns 225.000€ per preservar i millorar les Hortes de Baix sanejant la sèquia Marquès i fent-hi una passarel·la a sobre, construint una bassa i aprofitant per fi l'aigua termal pel rec, tot solucionant els problemes d'aigües brutes. Ningú hi havia fet pràcticament res durant molts anys. I ara resulta que aquestes actuacions són avui finalistes dels prems FAD d’arquitectura i dels premis europeus de l’espai públic urbà 2016. L’aparcament tindrà una afectació directa sobre un 0’54% de la superfície de les hortes i evidentment deixarà intactes les inversions i millores fetes els darrers anys. Les hortes, no patiu, estan salvades. 

En segon lloc, parlar dels riscos financers d’aquesta obra amb expressions desafortunades com “bombolla financera” i amb dades falses d’endeutament com la que els portaveus de la plataforma van donar al darrer Ple municipal és temerari. Aquest govern no fa cap obra que les finances municipals no es puguin permetre, perquè som perfectament conscients del que significa gestionar recursos de tots. Aquesta obra, que costa 3 milions d’euros dels quals l’Ajuntament es farà càrrec de la meitat atès que la resta ve subvencionada, és perfectament assumible pel pressupost municipal (de fet, ja consta en el pressupost d’enguany) i no posa en entredit la sostenibilitat de les finances municipals. Tampoc perjudica la prestació de tots les serveis que ja prestem. No es tracta d’invertir en un aparcament i deixar d’apostar pels serveis socials o les escoles bressol. Les coses no funcionen així i no acceptem de cap manera aquesta demagògia. La bona gestió econòmica que fa que portem 5 (?) anys consecutius tancant pressupostos amb superàvit és la que avui permet tirar endavant projectes de poble com aquest sense posar en entredit la resta de polítiques.

No volem, com és evident, ni malmetre el patrimoni de les hortes ni fer saltar pels aires la pròpia gestió responsable dels recursos públics. Per què, doncs, un aparcament públic de 150 places entre el carrer de Raval Canyelles i l’actual aparcament del sindicat, aprofitant el desnivell de les hortes? En primer lloc, perquè al centre del municipi hi ha un evident problema d’aparcament que aquest govern s’ha compromès a resoldre, especialment abans de que les zones habilitades provisionalment com a aparcaments deixin de fer aquesta funció. En segon lloc, perquè totes les altres alternatives d’ubicació serien com a mínim el doble de cares per a les finances municipals. És curiós que, per als detractors del projecte, aparentment tan preocupats per les finances municipals, aquest “petit detall” es vegi com a secundari. En tercer lloc perquè aquesta ubicació és la més estratègica de totes, ja que donarà cobertura directa al principal eix comercial i a la principal zona d’atracció turística del municipi. En quart lloc, perquè en aquesta zona ja hi ha dos aparcaments, i el que fem de fet és substituir aquests espais per un aparcament semisoterrat i, en el cas d l’actual aparcament del Sindicat, alliberar-lo de cotxes i substituir-lo per una nova plaça pública. I en cinquè lloc, perquè ens hi vàrem comprometre en el nostre programa electoral.

Seguirem doncs treballant per fer de Caldes un poble millor. Seguirem explicant-nos, defensant els nostres arguments i basant-los en dades reals. Seguirem fent política amb visió de futur i gestionant les necessitats des de la responsabilitat.

divendres, 18 de març de 2016

Destrossar les hortes de baix?


Històricament Caldes de Montbui havia viscut d'esquena a la riera. Per sort aquesta relació està canviant i cada cop hi vivim més de cara. La plaça del Molí de l'Esclop, la recuperació del Safareig de Santa Esperança com a equipament termal, la restauració del Pont Romànic i la creació del nou passeig han integrat la riera com un actiu natural que dóna vida a l'entorn urbà. Aquestes actuacions han dignificat un espai que durant molts anys havia quedat descuidat, fet que ha ajudat a augmentar el valor patrimonial, turístic i paisatgístic de la nostra vila. Les Hortes de Baix també són un d'aquests patrimonis singulars que cal seguir cuidant amb sensibilitat. En aquest sentit, les inversions municipals per dotar d'un sistema de regadiu que subministrés aigua neta han permès que a dia d'avui els hortolans disposin de més aigua i hagin solucionat problemes de salut pública. De fet, s'ha reconduït l'aigua termal que anava a la riera per aprofitar-la per regar, s'ha construït una bassa i s'ha sanejat i tapat la sèquia Marquès amb una passarel·la. En total fins a 225.000€ públics invertits a les hortes i que han servit per millorar un entorn que, gràcies sobretot al treball pacient dels hortolans, llueix com mai.

Per això ens sobta que al primer govern que s’ha preocupat per enllaçar la riera amb la trama urbana i per endreçar i valoritzar les hortes, ara algú l’acusi de tenir la intenció de destrossar-les. Hauríem de ser molt inconsistents com per arreglar i destrossar una cosa a la vegada. Aquesta acusació es fa en motiu d’un projecte que es començarà a fer realitat els propers mesos i que es simplifica en excés quan se l’anomena l’ “aparcament de les hortes”. El projecte és en realitat una actuació de regeneració urbana finançada al 50% per la Llei de Barris -subvenció que en un altre emplaçament no tindríem-, que comprèn la prolongació del passeig de la riera fins a Raval Canyelles, la creació d’una nova plaça pública al costat de l’església, just on ara hi ha l’aparcament en superfície, i un nou aparcament de 150 places al centre de Caldes i que donarà servei a l'eix turístic i comercial del municipi. Aquesta darrera part del projecte, la del nou aparcament, s’ha dissenyat buscant la màxima integració de l’equipament amb l'entorn únic de les hortes. Tant és així que els responsables d’urbanisme de la Generalitat, amb qui fa temps treballem aquest projecte, ens han felicitat per la solució proposada pels arquitectes. Una solució que entre altres coses farà que el mateix sostre de l’aparcament sigui un passeig... amb hortes! Val la pena mirar-se bé aquest projecte abans de fer segons quines afirmacions.

Aquest aparcament, que en part aprofitarà el desnivell de les hortes però amb una afectació molt limitada sobre les mateixes, és una necessitat. Malgrat haver augmentat considerablement, en els darrers dos anys, les places públiques d’aparcament al municipi, hi continua havent una mancança al respecte, sobretot a la zona centre. Una mancança que s’accentuarà quan els nous aparcaments, tots ells provisionals, deixin de ser aparcaments. És per això que ens cal avançar-nos a l’agreujament del problema i dotar-nos d’un aparcament definitiu al centre, proporcionat a les necessitats actuals i futures, integrat a l’entorn, que sigui un factor de dinamització de l’eix comercial i de l’oferta turística i que generi i dinamitzi nous espais públics singulars.

Tothom té dret a promoure i formar part de plataformes contràries als projectes del govern. Però els governs no només tenim el dret, sinó el deure de fer realitat les nostres promeses electorals. I aquesta actuació, que no deixarem d’explicar, de defensar i de realitzar, és una de les més destacades del nostre programa.  

dimecres, 25 de novembre de 2015

Catalonia: Political Conflict Should Be Resolved with Democracy

Article publicat PanAmPost.com el 25 de novembre de 2005 com a resposta a  “Why Catalonian Nationalism Is a Recipe for Economic Decline,” (November 23, 2015) de Daniel Raisbeck


After reading the article “Why Catalonian Nationalism is a Recipe for Economic Decline”, I feel obliged to share with you the following comments. 

Firstly, the article misses the point when it introduces the wide-ranging Catalonian independence movement as a backwards-looking, nationalist movement. This is a broad, bottom-to-top civic and democratic movement that strives to put the decision about Catalonia’s political future in the hands of people living in Catalonia. And it strives to do so by means of a precious little thing called democracy.

Independence supporters can be found all across the ideological spectrum, from the far left to the right, amongst Catalan and Spanish speakers, amongst those born in Catalonia and those elsewhere, amongst all age cohorts and social tiers and communities scattered around the country. This is so because it is an inclusive democratic movement that wants to change the status quo and build a better country for everyone living there. If that weren’t the case, you couldn’t really explain why a movement like this has been so successful in a society so diverse and pluralistic society as Catalonia.

Secondly, the article states that Catalonia is a net-taker in Spain. You just have a look at studies produced by the Spanish government (which is not suspicious of wanting Catalonia outside Spain) that show that Catalonia is indeed a net contributor to Spanish finances. The debate is not weather Catalonia is a net-contributor or taker, but the range of the imbalance by which Catalonia is a net-contributor. Here figures range from a deficit of 4 to 16 billion euros.

The irony is that the Catalonian government, presiding over a country with a huge fiscal imbalance vis-à-vis the central state, is currently unable to fulfill some of its financial commitments even after having cut its public expenditure by 20% in the last few years. At the same time, serious studies reach the conclusion that, with independence, the Catalan government would have a surplus of 16 billion euros. So one feels tempted to change your article’s title to: “Why Staying in Spain is a Recipe for Economic Decline”.

Finally, since 2012, a peaceful and civilized debate on independence that goes far beyond “sentimental things” has developed in Catalonia. After all failed attempts at organizing a Scottish-like referendum, last September crucial elections to the Catalonian Parliament were held with a record turnout, again with an intense electoral campaign including all kind of arguments.

And what do we have after such a long, fruitful and peaceful debate? A parliamentary majority for independence emerging from the free choice of the people. Of course that, after reading the article, one might think that Catalonians are an unconscious, risk-taking bunch of people who are ready to inflict hara-kiri in economic terms for the sake of their fatherland. Reality is always much more complex than sometimes we would like. It is worth trying to better understand the arguments of an advanced western country with a real case for independence. And anyway it is worth making the case for democracy.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Why I won't stop fighting for Catalan independence

(Article publicat a www.opendemocracy.net)

Developments in Catalonia have caught the attention of the worldwide media over the last few years. Since 2012 Catalans have experienced huge civic mobilisations claiming the right to democratically decide their futures. During these last few years many Catalans have stopped believing that they can indeed have a better country inside the Spanish State. The Catalan Government and Parliament have taken each and every possible step to organise a self-determination referendum so that people can choose. Unfortunately, this has all been in vain.
Being a mayor of a Catalan town myself, I initiated two specific actions during the past few weeks after the vote that took place on 27 September. The first action was to organise a remembrance for former President Lluís Companys on the eve of his execution at the hands of Spanish Francoist authorities in 1940.
Lluís Companys, who was head of the Catalan Government as well as president of my party Esquerra Republicana, remains the only democratically elected President to be murdered for political reasons while still in office throughout the whole of European history. After the fall of Barcelona, Companys went into exile in France where he was then detained by the Gestapo in Brittany and handed over to the Spanish authorities. In Spain he faced a fake military trial and was finally executed in Barcelona’s Montjuic fortress. By killing a man, the fascists tried to eliminate a country. As others had tried to do so many times before.
Exactly 75 years after these tragic events, on the very day we were commemorating the murder of President Companys, another Catalan President was summoned before a court. The current President, Artur Mas, is facing criminal charges for allegedly having organised the non-binding consultation on 9 November 2014 where, despite all the threats and intimidation by Madrid, 2.3 million Catalans went to the polls to cast a symbolic vote on self-determination (80% of whom voted for independence). Mr. Mas, along with two other ministers, was charged for disobedience, principle counterfeiting, misuse of public funds and unauthorised seizure of public offices.
On the same day, along with 400 other Catalan mayors, I had demonstrated that morning in front of the Barcelona court palace to defend the very concept of democracy, to say that we were also guilty for having supported and participated in that kind of vote and to stand by the side of our elected President. We demonstrated there because it is simply a shame that the Spanish State tries to punish another Catalan President, this time for having put in place ballot boxes and for having allowed citizens to express their opinion regarding their country’s future.
In a press statement right after his appearance before the court, Artur Mas explained that he told the judge: “you will have to decide whether I am a criminal or a democrat”. It is simply unacceptable, in a democratic state, that a President can be punished for exercising sheer democracy, for allowing people to vote. It is a shame that this is happening right here in the European Union and for the sake of the unity of a state, a unity that seems to stand above everything, including democratic values and practices.
While the Spanish government tries its best to show to the world its rather weak democratic credentials and –to put it mildly- its very weak commitment to democratic values, the newly elected Catalan Parliament has got a democratic mandate for independence. So, despite all the disproportionate reactions of the Spanish institutions that try to put a fence around the democratic aspirations of the majority of Catalans and also threaten to put in jail our elected representatives and to suspend our own institutions, the trajectory towards independence goes on.
Since it has become impossible to organise an agreed and binding referendum like the Scottish one, the last parliamentary elections held on 27 September 27 had a plebiscitary character. Although formally it was just another election to set up the regional parliament, in real terms it was about getting a parliamentary majority for independence or not.
In the last Parliament elected in 2011, there was a near two-thirds majority in favour of the right to decide, that means in favour of finding a democratic way to know whether the Catalan people want their country to become an independent state or not. Just two parties, the Republican Left of Catalonia (ERC) and Popular Unity Candidacy (CUP) - a far left, pro-independence party - participated in that election with a clear proposal for independence. These two parties won 24 out of 135 seats of the house. The mandate to the former parliament was not outright independence, but rather the calling of a referendum.
In last September’s election and after all the failed attempts to organise that referendum, two different platforms emerged and participated in the elections with a clear programme for independence. Junts pel Sí – Together for Yes – which is a coalition between my ERC, Convergència Democràtica de Catalunya (Artur Mas’ party) and several pro-independence civic platforms, on one side and CUP on the other side. These two lists managed to get 72 representatives or an absolute majority of the seats: 62 for Together for Yes and 10 for CUP.
So the practical result of the last election was that the number of pro-independence MPs went up from 24 to 72 and that for the first time ever there is now an absolute majority in the Parliament in favour of independence and with a clear democratic mandate to achieve it.
We will honour that mandate and will make use of that legitimate majority by putting in place, as soon as possible, our roadmap towards independence. This roadmap will precisely define the terms and steps that are currently being negotiated between Together for Yes and CUP. Should there be an agreement, and I am sure there will be, a new government will be formed in the next couple of weeks.
It is true that we were slightly short of the absolute majority of votes, since “only” 48% of all the votes cast –with a record 77.4% turnout- went to pro-independence lists. The rest, the other 52%, should by no means be counted on the No side. The lists clearly opposing independence got 39% of the votes. The rest went to parties that support Catalonia’s self-determination, albeit not being clearly for independence. So the second reading of the results is that, would there have been a referendum, we could have had a real chance to win it.
These results are even more significant when taking into account what the kind of electoral campaign we went through mean. The Spanish version of “Project Fear” was as intense and as humiliating, but not as effective, as the one London used against Scottish independence, partly because Catalonia has some influential media that supports its independence. 
Of course the Spanish reaction to the election results was exactly the one expected: blind. Mainstream media and government minimised the victory of pro-independence forces and presented the results as a failure of the Together for Yes coalition, since it did not get an absolute majority alone. Meanwhile, as if we were living in two parallel realities, the mainstream international media underlined the victory of pro-independence parties and the fact that there would be a parliamentary majority pushing forward independence. It was shocking to compare headlines coming from Madrid and elsewhere in the world on the morning after the elections.
Having said all the previous, it is obvious that the Catalan process towards independence is advancing. And this is happening because it is a strong, democratic revolution. It is a grass roots movement with wide support, based on legitimate values and aspirations.
There remain, however, both imaginable and unimaginable difficulties, because we are dealing with a state that denies our right to choose our own future and does not wish to see that Catalonia is a distinct political community with the right to take mature decisions. This state hides behind formalities in order impede the exercising of true democracy.
Over the past few years, whenever we talked with the international community, they asked us to come back with a democratic mandate for independence. Well, we now we are back with that mandate. While we know that the Spanish state will do nearly everything possible to prevent the mandate from being implemented, we will go ahead and we wont be intimidated. What we have to win, for us and for the future generations of Catalans, is much more than what we might lose.